SOCIETAT:LA  TARRACO D’EN JULIUS

Em dic Julius, visc a la Colonia Ilulia Vrbs Triumphalis Tarraco, capital de la Hispania Citerior. Tinc decem (deu) anys i visc amb la meva família en una bonica però modesta domus (casa). El meu patrem (pare) es diu Abelox, i és un reconegut mangone (comerciant) de vina (vins), per tant està considerat com un plebeus. La meva matrem (mare) es diu Galeria, té cura de la casa i li agrada molt filar al costat d’una petita finestra del tricliniumcomo (menjador). Tinc dues geminas (germanes) bessones de sis anys, molt entremaliades, es diuen Annia i Clodia. Amb nosaltres, viuen quatre servus (esclaus) que ens fan totes aquelles tasques més feixugues i dures del dia a dia. 

A continuació, us quem mostravelo (relataré) un dels dies més emocionants i importants de l’any per a mi. És l’inici de les meves esperades aestate vacation (vacances d’estiu). Com sempre, m’aixeco del meu matalàs de llana abans de que surti el sol, i ràpidament, amb l’ajuda d’un servus (esclau) em rento amb l’aigua de la cisternes vestri (cisterna) i em col·loco la roba interior i la túnica. La mare ja m’està esperant amb l’ientáculum (esmorzar) a taula, aquest matí tinc llet de cabra, un tros de pa amb mel i unes figues dolcíssimes. 

Mentre gaudeixo d’aquest especial àpat, somric i penso que avui no hauré d’anar a cal literator a que m’ensenyi a llegir i a escriure en llatí. I tampoc hauré de fer l’avorrida cal·ligrafia en un tauler de cera, ni fer feixucs càlculs amb l’àbac. Avui tinc tot el dia lliure per poder jugar i passejar per la ciutat. Estic submergit en el meus cogitares (pensaments), quan escolto un crit provinent del platea (carrer), és el meu amic Tiberi. Corrent, passo entremig de les meves germanes que es barallen per una doll (nina) de fusta articulada, que ja han deixat de banda la petita vaixella feta de ceràmica amb influencies hel·lenístiques i la cuineta. 

D’un bot, salto els esglaons que em separen del carrer, saludo al Tiberi i decidim marxar cap al fòrum (mercat), on trobarem alguns companys per poder jugar. Porto la bossa plena de boles que em vaig fer amb nous polides i unes quantes d’argila. També porto les meves tabes, que son petits trossos d’ossos. El Tiberi porta la seva top (baldufa) i el seu apupam (cèrcol). El fòrum es va construir a la part alta de la ciutat durant els primers anys de l’emperador Vespasià, és el més gran de la península, jo el trobo fascinant.

Juguem una bona estona amb companyia d’altres nens que han decidit jugar amb una pila (pilota) que ells s’han fabricat  amb cordes o qualsevol tipus de fiber (fibra), paleae (palla) o farcit embolicant-lo amb tires de corio (cuir), budells o roba gruixuda. Als meus amics els hi agrada més aquest tipus de pilota que la feta amb una bufeta de porc, encara que tingui més capacitat de rebot.

Decidim marxar direcció al pureto (port), per un carrer que fa baixada. El port de Tarraco (Tarragona) és enorme i té molt de moviment. Com que està en un punt estratègic ben comunicat amb les valeares ènsulis nutiabunt (Illes Balears) i Itali (Itàlia), és un lloc molt atractiu pels comerciants i la presència (militum) militar també és important.

Corrent, corrent darrera del cèrcol del Tiberi, anem a petar de nassos amb el pare, s’enfada quan ens veu, ja que no li agrada que el destorbin mentre treballa. Ha d’embarcar vi, traslladant-lo en amphoras (anfores). El Romanem Imperium (Imperi Romà) és el veritable potenciador dels vins de Tarraco, tant per la seva tasca de comerciants com pel fet de ser els iniciadors de la denominació Tarraco. 

El pare em diu que ens esperem, ja que ell ha de tancar un tracte amb l’Arcadi, amo de la quarry (pedrera) del Medòl, que subministra la lapis (pedra) per a la majoria d’edificis i monuments de Tarraco. Mentrestant prefereix donar-nos uns sestercis, per anar al theatrum (teatre). Com que no en té, no li queda més remei que donar-nos uns denaris i ens insisteix molt en que anem en compte per no perdre’ls, ja que els denaris són d’argent i no de bronze com els sestercis. Al theatrum (teatre) es gaudeix de tot tipus d’espectacles. Com la murera (lluita de gladiadors) o les venationes (lluita amb animals). També caceres, exhibicions atlètiques i suplicis de mort (com matances de cristians).

El pare ens espera a la sortida per marxar tots tres cap a casa. Pel camí, parlem força, explicant al pare que hem rigut i que ens hem divertit moltíssim. Ja començo ha estar una mica cansat, el camí de tornada se’m fa molt més llarg, però em fixo en el que hi ha al meu voltant. El meu carrer disposa de clavegueres, els edificis que observo són modestos: una casa amb un petit peristil i algunes tabernaes (establiment comercials).

Primer acompanyarem al Tiberi, que viu una mica mes lluny, m’acomiado d’ell donant-li un copet de complicitat a  l’esquena. Quan arribem a casa, ja estic afamat, però sort que la mare a preparat el sopar amb l’ajuda dels servus (esclaus). Aquest últim àpat, és molt important perquè el fem junts tota la família, al finalitzar la jornada. Penso que uns dels majors plaers, és una bona conversa al voltant de la taula. El sopar, consisteix en un plat d’enciam, ous dus, porros, farinetes i mongetes amb cansalada.

Al finalitzar aquest àpat, tinc la ventrum (panxa) plena i em preparo per anar a  dormir. Tinc ganes de que arribi demà, he quedat amb el Tiberi per fer un altre sortida, passejarem amb el float (carrossa) del pare per la via (carretera) Augusta. Se m’estan tencant els ulls. Bona Nit.

              

Juliana Valencia Nisa i Dorota Bimek

GES. M. CFA Teresa Mañé.

Gastronomia: COTIDIE BARCINO (DIARI DE BARCELONA) 

 El dies veneris (divendres) anterior dels idus de març vam anar al convivium (banquet) del nostre amicum (amic) Lucio Minicio Natal (creador de les termes de Barcino i guanyador dels jocs olímpics). La seva domus (casa) és un lloc molt respectat de la ciutat de Iulia Augusta Faventia Barcino i vàrem gaudir d’un gran convivium (banquet) com els que feia Juli Cèsar a Roma. 

El prandium (àpat) es va celebrar en Porta Dextra (plaça sant Miquel). Com no podia ser d’una altra manera portàvem la latus clavus i els calceus (toga amb dos tires verticals amples de color porpra i sabates (típica dels senadors). En arribar, vàrem ser rebuts a l’atri pel nomenclator (esclau que anuncia l’arribada de la gent) que ens va conduir fins al triclinium (Divan), un cop allà ens van realitzar el típic lavant manus suas ac pedes (rentat de mans i peus), mentre el músics interpretaven una alegre melodia. 

La sala estava guarnida amb roses d’exquisida fragància. La mensa (mesa) decorada amb la vestis cenatoria (estovalles) del cotó més fi i delicat que es pugui trobar a Hispània, els mappe (tovallons) de color blau lapislàtzuli destacaven damunt el color blanc de la vestis cenatoria (estovalles). Un cop realitzat el ritus deorum emparador (ritual de la casa als seus déus i a l’emperador) es va escollir el que seria el rei de la festa. Menys mal que van triar al Carlus Tabueñus que és molt tranquil, perquè si haguessin triat una altra persona encara hi seriem al conviviumi de comissatio (sobre taula de borratxera). El gustatio (l’aperitiu) fet a base d’olivae (olives), pols ovorium et lactis (truita de ous amb llet), moretum (salsa de formatge, menta, ruda, coriandre i fonoll) boníssim, Puls iuliano (farinetes amb ostres, cervellets i vi), torrades de panis fornaceus (pa) amb ficatum (paté especiat). Tot això amanit amb una exquisida salsa garum (ketchup època) fet a Cadis. De prima mensa (primer plat) Garrinets rostits amb salsa de vi, molt ben macerat amb un lleuger toc picant rebaixat pels rovells dels ous. Seguidament ens varem servir llengües de flamenc amanides amb mel, pebre i menta. Unes exòtiques viandes (menjar exòtic), les meves preferides. Tot això va ser regat per un exquisit mulsum suau i dolç, servit per un guapíssim a cyatho (esclau formós i jove). 

Després de tant prandium (àpat) i de tants poculums (copes de vi), ens vàrem dirigir al vomitarium (sala per vomitar), l’únic inconvenient fou que faltaven les pennis pavonis (plomes de paó). Un cop vam tornar al triclinium (divan) ens van servir Lletó rostit i farcit de pasta de full i mel, mandonguilles de peix amb salsa iscia in iure, vildida (amanida) i myrtici (musclos farcits). 

De tornada del vomitorium (sala per vomitar), ens van servir la secunda mensa (postres): Plena de fasciculos nuces (farcellets de pasta de full amb fruits secs), similae cum melle (pastís fred amb mel calenta), caseum cum melle(formatge ensucrat amb mel) pupillam nocibus (poma amb fruits secs), i safata de persicis (préssecs). Tot això regat amb un memum rosarum (vi de roses). 

Desprès d’haver sopat, arribà el comissatio (sobre taula) amenitzat amb belles danses d’exòtics esclaus. Per acabar, vàrem poder gaudir de diferents jocs. Mentre ens acabàvem el vi jugàvem a daus i vàrem perdre dues mans. Finalment en Lucio Minicio Natal va fer un hauriendam aquam (sorteig) i a nosaltres ens va tocar un servus (esclau) bellíssim.

 Ben entrada la nit, desprès dels jocs, la disbauxa i el vi cadascun de nosaltres vàrem retornar cap a la nostra domus (casa).

 Rocío Cardenas , Carlos Tabueña i Patricia Adán GES1 M (CFA Teresa Mañé)

Powered byEMF Online HTML Form

Urbanisme: Barcino i Tarraco.

Obres públiques: Fòrum Provincial.

Cap a l'any 73 dC, en època de l'emperador Vespasià, es va construir el Fòrum Provincial a la part alta de la ciutat. Tenia la funció de dirigir la província des del punt de vista polític i econòmic. L'òrgan rector de la nova xarxa administrativa va ser el Consilium Provinciae Hispaniae Citerioris (Consell Provincial) del qual el governador formava part activa.

El lloc escollit per establir les dependències governamentals va ser la part més alta de la ciutat, un espai de propietat estatal des d'època fundacional amb una extensió total que es devia acostar a les 7,5 hectàrees.

El Fòrum Provincial s'articulava en dues terrasses aprofitant el desnivell del terreny. A la terrassa superior es va situar el recinte de culte imperial i sota, la plaça de representació. En una tercera terrassa s'hi devia trobar el circ que, construït uns anys més tard, va completar el conjunt monumental.

La plaça de representació era l'edifici des d'on es gestionava tota la província. S'hi trobaven espais tan importants com el tabulari (arxiu de l'Estat) o l'arca (caixa de l'Estat). Per facilitar l'accés als diversos sectors de l'edifici es van habilitar una sèrie de torres laterals que van servir de caixes d'escala.

El complex provincial s'articulava d'una forma unitària a través d'un eix de simetria que, en sentit nord-oest / sud-est, enllaçava el temple de culte imperial, a la part més alta, amb el pulvinar del circ mitjançant una via processional que creuava longitudinalment la terrassa intermèdia. A banda i banda d'aquesta via es distribuïen tota una sèrie d'estàtues de les quals només es conserven els pedestals. L'estudi epigràfic ens mostra com la majoria d'aquestes estàtues es van dedicar als flamines imperials (sacerdots encarregats del culte imperial) després d'abandonar el càrrec anual.

El Fòrum Provincial va deixar de funcionar estructuralment a principis del segle V. A partir d'aquest moment, l'àrea administrativa va quedar reduïda a uns espais molt menors que són, ara com ara, desconeguts. Pel que fa a l'arquitectura, la major part dels edificis altimperials van entrar en un procés continuat de desmantellament de murs i materials que van ser reutilitzats en la construcció dels edificis civils i religiosos de la Tàrraco tardoromana i medieval.

ACTA URBIS

Notícies. 21 d’Agost de l’Any XLI del govern de l’Emperador Cèsar August (21/08/0014)

Avui a la novella i pròspera colònia imperial IULIA AUGUSTA FAVENTIA PATERNA BARCINO s’ha reunit al voltant del Temple d’August una comitiva presidida pel sacerdot imperial (servir augustal), seguit dels màxims dirigents de l’exèrcit i de la cúria municipal (ordo decuriorum), així com d’un reguitzell de regidors (aediles) per tal de rendir tribut a l’Etern Emperador Cèsar August, traspassat abans d’ahir a la ciutat de Nola a l’edat de LXXV anys. Reconegut a tot l’Imperi com el més alt dirigient que mai hagi tingut Roma, serà recordat aquí a Barcino per ser l’il·lustre fundador de la nostra urbs fa tot just XXIV anys quan el seu exèrcit va escollir el punt elevat del Mont Tàber, sobre una península boscosa que s’estenia entre el turó de Bàrkeno, assentament d’íbers laietans, i la veïna Baetulo, fundada ex novo LXX anys abans.

La cerimònia s’ha celebrat a tots els principals assentaments de la Hispania Citerior Tarraconensis. La de Barcino, tot i que petita en comparació amb la de Tarraco, ha estat ben digna. La comitiva ha passat primer pel Fòrum arribant des del Decumanus Maximus i des d’allà s’ha dirigit al Temple d’August, pare de la ciutat, on han pujat les escales del podi seguint l’ordre escrupulós que marca el rang fins la cella, on s’ha fet una cerimònia molt solemne davant la venerada imatge d’August. Al tornar, la comitiva ha tingut un petit entrebanc a la sortida del temple, quan en un dels carrers adjacents a la muralla, s’ha topat amb un grup d’individus, probablement íbers llatinitzats, que demanava el retorn a Roma d’Ovidi, que com sabeu fou exiliat als confins orientals de l’Imperi per August fa més de XV anys degut a la suposada mala influència dels seus escrits llibertins sobre la filla d’August Júlia. Tot i així la legió de seguida ha detingut els manifestants i els ha apartat del camí dels curials. 

L’Emperador Cèsar August, segons les notícies arribades per mar des de la capital, ha expirat per causes naturals després de tornar cansat de la ciutat de Beventum, en un viatge pel sud de la Magna Grècia que feia acompanyat del seu fill Tiberi Claudi Neró, molt reconegut aquí per les seves gestes militars com a tribunus militum a les guerres càntabres del nord-oest de la península. Ara la nostra colònia i l’Imperi sencer resta a l’espectativa dels esdeveniments polítics que vindran, que són de gran trascendència.

Es diu que a Roma, Germànic, nebot de Tiberi, ha fet davant del senat un parlament continuista que ha agradat molt, i que Tiberi, en canvi, s’ha encarat amb alguns senadors davant la possibilitat de tornar a restaurar la República. A més, durant el funeral, hi ha hagut un gran enrenou davant del rebuig total de Tiberi als habituals gestos d’adulació d’alguns cònsols, que ell ha considerat artificiosos i mancats de sentit, i ha demanat un tracte just i mesurat tant sobre la figura de Cèsar August com sobre la seva propia persona. Això ha obert un debat polèmic sobre el mandat de l’Emperador traspassat amb alabances i retrets per igual, la qual cosa ha acabat enfrontant el senat amb Tiberi, degut al nou estil de fer política d’aquest. Tot i així la seva mare Livia, esposa d’August, recolza en tot al gran Tiberi, així que probablement aviat serà proclamat nou Emperador.

Tiberi, de LX anys, i a qui Cèsar August va nomenar fill adoptiu tot just fa X anys, després del seu retir per VII anys de la política romana a l’illa de Rodes, fou honorat l’any passat per August amb la prolongació de la seva potestat tribunícia per una década més, de tal manera que hereda l’obra del seu pare i també el seu tron. El fet que Tiberi Claudi Neró conegui bé la Hispània pot fer que la nostra urbs se’n beneficii. A més Tiberi és aquí molt apreciat per les tropes que omplen el nostre municipi, degut a la seva actitud humil i propera, que fa que després de cada campanya begui amb ells consagrant-se a Bacus, un fet que li ha donat el sobrenom de Biberius Claudius Nero. Esperem que el nou regnat sigui doncs tant pròsper per la ciutat com ho va ser el del gran Cèsar August, al qual venerarem per sempre per haver estat el pare de la nostra Barcino.

Roger, Prefecte del pretori.