Gastronomia: COTIDIE BARCINO (DIARI DE BARCELONA) 

 El dies veneris (divendres) anterior dels idus de març vam anar al convivium (banquet) del nostre amicum (amic) Lucio Minicio Natal (creador de les termes de Barcino i guanyador dels jocs olímpics). La seva domus (casa) és un lloc molt respectat de la ciutat de Iulia Augusta Faventia Barcino i vàrem gaudir d’un gran convivium (banquet) com els que feia Juli Cèsar a Roma. 

El prandium (àpat) es va celebrar en Porta Dextra (plaça sant Miquel). Com no podia ser d’una altra manera portàvem la latus clavus i els calceus (toga amb dos tires verticals amples de color porpra i sabates (típica dels senadors). En arribar, vàrem ser rebuts a l’atri pel nomenclator (esclau que anuncia l’arribada de la gent) que ens va conduir fins al triclinium (Divan), un cop allà ens van realitzar el típic lavant manus suas ac pedes (rentat de mans i peus), mentre el músics interpretaven una alegre melodia. 

La sala estava guarnida amb roses d’exquisida fragància. La mensa (mesa) decorada amb la vestis cenatoria (estovalles) del cotó més fi i delicat que es pugui trobar a Hispània, els mappe (tovallons) de color blau lapislàtzuli destacaven damunt el color blanc de la vestis cenatoria (estovalles). Un cop realitzat el ritus deorum emparador (ritual de la casa als seus déus i a l’emperador) es va escollir el que seria el rei de la festa. Menys mal que van triar al Carlus Tabueñus que és molt tranquil, perquè si haguessin triat una altra persona encara hi seriem al conviviumi de comissatio (sobre taula de borratxera). El gustatio (l’aperitiu) fet a base d’olivae (olives), pols ovorium et lactis (truita de ous amb llet), moretum (salsa de formatge, menta, ruda, coriandre i fonoll) boníssim, Puls iuliano (farinetes amb ostres, cervellets i vi), torrades de panis fornaceus (pa) amb ficatum (paté especiat). Tot això amanit amb una exquisida salsa garum (ketchup època) fet a Cadis. De prima mensa (primer plat) Garrinets rostits amb salsa de vi, molt ben macerat amb un lleuger toc picant rebaixat pels rovells dels ous. Seguidament ens varem servir llengües de flamenc amanides amb mel, pebre i menta. Unes exòtiques viandes (menjar exòtic), les meves preferides. Tot això va ser regat per un exquisit mulsum suau i dolç, servit per un guapíssim a cyatho (esclau formós i jove). 

Després de tant prandium (àpat) i de tants poculums (copes de vi), ens vàrem dirigir al vomitarium (sala per vomitar), l’únic inconvenient fou que faltaven les pennis pavonis (plomes de paó). Un cop vam tornar al triclinium (divan) ens van servir Lletó rostit i farcit de pasta de full i mel, mandonguilles de peix amb salsa iscia in iure, vildida (amanida) i myrtici (musclos farcits). 

De tornada del vomitorium (sala per vomitar), ens van servir la secunda mensa (postres): Plena de fasciculos nuces (farcellets de pasta de full amb fruits secs), similae cum melle (pastís fred amb mel calenta), caseum cum melle(formatge ensucrat amb mel) pupillam nocibus (poma amb fruits secs), i safata de persicis (préssecs). Tot això regat amb un memum rosarum (vi de roses). 

Desprès d’haver sopat, arribà el comissatio (sobre taula) amenitzat amb belles danses d’exòtics esclaus. Per acabar, vàrem poder gaudir de diferents jocs. Mentre ens acabàvem el vi jugàvem a daus i vàrem perdre dues mans. Finalment en Lucio Minicio Natal va fer un hauriendam aquam (sorteig) i a nosaltres ens va tocar un servus (esclau) bellíssim.

 Ben entrada la nit, desprès dels jocs, la disbauxa i el vi cadascun de nosaltres vàrem retornar cap a la nostra domus (casa).

 Rocío Cardenas , Carlos Tabueña i Patricia Adán GES1 M (CFA Teresa Mañé)