URBANISME: ANTIGA BAETULO

QUINT LICINI LAURO
DESPRÈS DE SER L’ESCLAU DE QUINT LICINI I ARA QUE SOC UN LLIBERT M’HA DONAT COM HERÈNCIA EL SEU JARDÍ .QUINT LICINI ERA EL PROTECTOR DE BAETULO.
MALGRAT QUE M'AGRADA MOLT  VENC EL JARDÍ PERQUÈ DURANT MOLTS ANYS ME DEDICAT A CONSERVAR I CUIDAR-LO.TROBAREU LES FLORS TROPICALS QUE L’AMO VA PORTAR DE PAÏSOS MOLTS LLUNYANS ,I EL  ESTANY ENVOLTAT DE FIGURES ROMANES .EL TERRA HI HA MOSAICS DE GLADIADORS PERQUÈ LI AGRADAVA MOLT LES BATALLES. VENC EL JARDÍ PER  3000 AURIS. EM PODEU CONTACTAR A LA TAVERNA TRASMONTANUS  DURANT LES TARDES I ELS MATINS TREBALLO  EN EL COMERÇ DE VI AL PORT PREGUNTEU PER QUINT LICINI LAURO.
ARA US EXPLICARE UNA MICA COM ÉS LA MEVA CIUTAT:

BADALONA CIUTAT ROMANA.

 La ciutat romana de Baetulo, es troba en el subsol del casc antic de Badalona va ser fundada al segle l aC i va perdurar fins al segle VI dC.Estava situada al prop del mar, va ser una de les primeres fundacions de la provincià HISPÀNIA TARRACONENSIS i es citada pels autors clàssics P.Mela,C.Plini,i C.Ptolomeu.


CASA DELS DOFINS
Casa dels nobles romans de finals del segle I aC,situada a la part alta de l’antiga ciutat de Baetulo.Es conserven diverses estances situades a l’entorn del artri ,unes altres habitacions relacionades amb el perestril o jardí i una zona de treball a la producció de vi.


JARDÍ DE QUINT LICINI
Construïda a finals del segle I dC, que problement va pertànyer a Quint Licini, membre d’una poderosa família de patricis i protagonista d’un pacte d’hospitalitat signat amb els badalonins el 98 dC que es va recollir a la tabula hospitalis.

                                                      
CONDUCTE D'AIGÜES
Construïda amb volta de canó que fou utilitzada en època de l’emperador Tiberi (14-37 dC) per tal de proveir d’aigua la ciutat de Baetulo. És l’única conducció d’aquest tipus que es pot visitar a Catalunya. Se’n pot recórrer un tram de 40 m.



Laura Pérez Salazar GES1 Matí CFA Manuel Fernández.

                            ESPECTACLES a l'antiga BAETULO!

Loció

La major part dels edificis públics en el món romà eren construïts pels personatges més rics de cada ciutat.

La major part dels edificis públics en el món romà eren construïts pels personatges més rics de cada

ciutat. D’aquesta manera, aconseguien prestigi i popularitat entre els seus conciutadans i alhora tenien el

poble content. També els espectacles o jocs públics que s’hi celebraven eren organitzats pagats sovint per

algun ric. La política de panem et circenses (pa i jocs de circ) va ser un dels fonaments de l’absolutisme

imperial, ja que la plebs el va acceptar a canvi de distribucions gratuïtes de blat i diners i de distraccions. Els

jocs públics se celebraven els dies de festivals religiosos (ludi o feriae). Els espectacles de més èxit eren els

del circ i de l’amfiteatre, molt per sobre de les representations teatrals.

Teatre

Al començament els teatres romans eren de fusta i desmuntables. Però a partir del segle I aC a

Roma es van començar a construir teatres de pedra segons els models grecs. El teatre grec es dividia en

tres parts ben diferenciades: la graderia, on seien els espectadors; l’orchestra, un espai circular on cantava i

ballava el cor; i les construccions de l’escenari (scaena): una plataforma on actuaven els actors i un edifici

que feia de teló de fons, magatzem i vestidors. 

Els romans van seguir bàsicament aquesta estructura, però van introduir-hi innovacions per millorarlos:

-Els grecs construïen els teatres sobre la falda d’una muntanya, per poder posar els seients en forma

esglaonada en forma de grades. Els romans també aprofitaven sovint el pendent per recolzar-hi la

graderia. Tanmateix, quan no disposaven d’aquest avantatge, eren capaços de fer teatres com a edificis

independents, en els quals la graderia (cavea) descansava sobre un sistema d’arcs i galeries de

formigó, de manera que podien edificar teatres a qualsevol lloc, fins a les zones més planes sense

dependre del relleu. La façana exterior era formada de fileres d’arcs disposades en diversos pisos. 

   L'amphitheatre 

L'amfiteatre és una construcció oval que recorda la unió de dos teatres pel diàmetre de l'orquestra,

on s'oferien tres tipus d'espectacle: combats de gladiadors (ludi gladiatorii), lluites i caceres de feres

(venationes) i combats navals (naumachia). 

Consta de tres parts bàsiques:  

La pista o arena era on es feien els espectacles i estava coberta de sorra.

 El soterrani o fossae: sota l’arena, cobert per un empostissat de fusta, hi havia els magatzems per als decorats, els departaments pels lluitadors i les gàbies de les feres. Un sistema de rampes servia per pujar les feres a l’arena. 

 El circ

Edifici del circ romà prové de l’hipòdrom grec. En el circ s’oferien principalment curses de carros.

Per això el circ tenia una forma allargada, rectangular, amb els costats menors corbats. La pista (arena)

estava dividida per un terraplè allargat al mig (spina). A cada extrem de la spina hi havia una meta en forma

de columnes. Sobre la spina hi solia haver obeliscos egipcis, estàtues de déus i els comptadors de voltes

(set ous grossos de fusta o set dofins que servien per comptar les set voltes de què constava la cursa).

Alejandro Vargas, GES 1

ARQUITECTURA: La Domus de l'Heura a Baetulo.

Descoberta el 1999, el jaciment arqueològic de la domus romana de l'heura, està sent objecte de les seves posades en valor perquè sigui visible al públic. Aquest habitatge de temps d'August localitzat en els baixos d'un edifici de dalt de la vila, a tocar de la domus dels Dofins.
Aquesta casa romana compta amb una extensió de 500m2 i te diverses estances decorades amb mosaics a més d'una habitació amb dipòsits per a la elaboració de vi.
El nom d’aquesta domus prové de la decoració d'un mosaic amb motius vegetals, trobat en una de les habitacions que porten a l’atri. La instal·lació compta amb una passarel·la de vidre que permet observar tot el jaciment arqueològic tot passejant i admirant aquesta casa de fa 2000 anys.

EL MENJADOR:
 A les cases romanes, en general, hi havia una sala preparada per menjar, on hi havia diferents llits on els romans menjaven ajaguts. Aquest costum de menjar recolzats en un llit ve de l’antiga Grècia, igual que triclinium (menjador). Tot i que és el lloc oficialment per menjar, també hi havia moltes altres sales que es convertien en menjadors provisionals.
Acostumava a ser una sala molt concorreguda; també era molt important la seva higiene i la bona olor per donar una bona impressió als convidats.

EL BANQUET:
Comencem amb els banquets patricis. Els romans s'alimentaven 5 o 6 vegades al dia, igual que nosaltres, tot i que per a ells la part més important del menjar era l'hora del sopar.
Els sopars es feien sobre les 21h del vespre i alguns banquets començaven a partir de les 17h de la tarda, però quan menjaven i es sentien plens vomitaven per menjar més.


ELS DORMITORIS: 
El dormitori era el lloc més personal i privat de la casa, on només hi entraven les persones amb un vincle més estret i íntim. Moltes vegades en els mateixos dormitoris es duien a terme accions com el tocador i neteja personal. 
Per altra banda hi havia una diferència amb els esclaus. Per a la població més pobre i humil no hi havia gaire comoditat en els llits, ja que en general consistien en palla o herba que aïllava una mica el terra, i donava una vaga sensació de comoditat.

ELS BANYS I HIGIENE:
Només les cases més benestants poden gaudir de la privacitat que ofereix tenir un bany propi a casa, la resta de la població havia d´anar a les termes públics.
En general, el grau d'higiene d'una societat esta relacionat amb el grau de cultura, això vol dir que com més higiene té una societat mes cultura té.
Però no totes les cases eren  igual a les domus. Hi havia més higiene que en les insulae i les tabernae porque no tenien i no acostumava a tenir unes letrines pròpies.

La casa romana va evolucionar de la cabana rústega circular  fins la domus ubicades a la ciutat. Aquesta serà de planta rectangular, disposada al voltant d’un pati central (atrium). Tres foren els tipus d’habitatges dels romans: la domus o casa unifamiliar de família benestant, l’insula o blocs de pisos modestos, sorollosos, incòmodes, exposats a incendis i ensorraments, on vivien diverses famílies humils i la villa o casa de camp amb dues parts ben diferenciades: la villa urbana o residència del senyor i la seva família i la villa rustica o granja dedicada als treballs del camp i les dependències dels treballadors. 


María Oliver GES 1 Matí CFA Manuel Fernández