SOCIETAT:LA TARRACO D’EN JULIUS
Em dic Julius, visc a la Colonia Ilulia Vrbs Triumphalis Tarraco, capital de la Hispania Citerior. Tinc decem (deu) anys i visc amb la meva família en una bonica però modesta domus (casa). El meu patrem (pare) es diu Abelox, i és un reconegut mangone (comerciant) de vina (vins), per tant està considerat com un plebeus. La meva matrem (mare) es diu Galeria, té cura de la casa i li agrada molt filar al costat d’una petita finestra del tricliniumcomo (menjador). Tinc dues geminas (germanes) bessones de sis anys, molt entremaliades, es diuen Annia i Clodia. Amb nosaltres, viuen quatre servus (esclaus) que ens fan totes aquelles tasques més feixugues i dures del dia a dia.
A continuació, us quem mostravelo (relataré) un dels dies més emocionants i importants de l’any per a mi. És l’inici de les meves esperades aestate vacation (vacances d’estiu). Com sempre, m’aixeco del meu matalàs de llana abans de que surti el sol, i ràpidament, amb l’ajuda d’un servus (esclau) em rento amb l’aigua de la cisternes vestri (cisterna) i em col·loco la roba interior i la túnica. La mare ja m’està esperant amb l’ientáculum (esmorzar) a taula, aquest matí tinc llet de cabra, un tros de pa amb mel i unes figues dolcíssimes.
Mentre gaudeixo d’aquest especial àpat, somric i penso que avui no hauré d’anar a cal literator a que m’ensenyi a llegir i a escriure en llatí. I tampoc hauré de fer l’avorrida cal·ligrafia en un tauler de cera, ni fer feixucs càlculs amb l’àbac. Avui tinc tot el dia lliure per poder jugar i passejar per la ciutat. Estic submergit en el meus cogitares (pensaments), quan escolto un crit provinent del platea (carrer), és el meu amic Tiberi. Corrent, passo entremig de les meves germanes que es barallen per una doll (nina) de fusta articulada, que ja han deixat de banda la petita vaixella feta de ceràmica amb influencies hel·lenístiques i la cuineta.
D’un bot, salto els esglaons que em separen del carrer, saludo al Tiberi i decidim marxar cap al fòrum (mercat), on trobarem alguns companys per poder jugar. Porto la bossa plena de boles que em vaig fer amb nous polides i unes quantes d’argila. També porto les meves tabes, que son petits trossos d’ossos. El Tiberi porta la seva top (baldufa) i el seu apupam (cèrcol). El fòrum es va construir a la part alta de la ciutat durant els primers anys de l’emperador Vespasià, és el més gran de la península, jo el trobo fascinant.
Juguem una bona estona amb companyia d’altres nens que han decidit jugar amb una pila (pilota) que ells s’han fabricat amb cordes o qualsevol tipus de fiber (fibra), paleae (palla) o farcit embolicant-lo amb tires de corio (cuir), budells o roba gruixuda. Als meus amics els hi agrada més aquest tipus de pilota que la feta amb una bufeta de porc, encara que tingui més capacitat de rebot.
Decidim marxar direcció al pureto (port), per un carrer que fa baixada. El port de Tarraco (Tarragona) és enorme i té molt de moviment. Com que està en un punt estratègic ben comunicat amb les valeares ènsulis nutiabunt (Illes Balears) i Itali (Itàlia), és un lloc molt atractiu pels comerciants i la presència (militum) militar també és important.
Corrent, corrent darrera del cèrcol del Tiberi, anem a petar de nassos amb el pare, s’enfada quan ens veu, ja que no li agrada que el destorbin mentre treballa. Ha d’embarcar vi, traslladant-lo en amphoras (anfores). El Romanem Imperium (Imperi Romà) és el veritable potenciador dels vins de Tarraco, tant per la seva tasca de comerciants com pel fet de ser els iniciadors de la denominació Tarraco.
El pare em diu que ens esperem, ja que ell ha de tancar un tracte amb l’Arcadi, amo de la quarry (pedrera) del Medòl, que subministra la lapis (pedra) per a la majoria d’edificis i monuments de Tarraco. Mentrestant prefereix donar-nos uns sestercis, per anar al theatrum (teatre). Com que no en té, no li queda més remei que donar-nos uns denaris i ens insisteix molt en que anem en compte per no perdre’ls, ja que els denaris són d’argent i no de bronze com els sestercis. Al theatrum (teatre) es gaudeix de tot tipus d’espectacles. Com la murera (lluita de gladiadors) o les venationes (lluita amb animals). També caceres, exhibicions atlètiques i suplicis de mort (com matances de cristians).
El pare ens espera a la sortida per marxar tots tres cap a casa. Pel camí, parlem força, explicant al pare que hem rigut i que ens hem divertit moltíssim. Ja començo ha estar una mica cansat, el camí de tornada se’m fa molt més llarg, però em fixo en el que hi ha al meu voltant. El meu carrer disposa de clavegueres, els edificis que observo són modestos: una casa amb un petit peristil i algunes tabernaes (establiment comercials).
Primer acompanyarem al Tiberi, que viu una mica mes lluny, m’acomiado d’ell donant-li un copet de complicitat a l’esquena. Quan arribem a casa, ja estic afamat, però sort que la mare a preparat el sopar amb l’ajuda dels servus (esclaus). Aquest últim àpat, és molt important perquè el fem junts tota la família, al finalitzar la jornada. Penso que uns dels majors plaers, és una bona conversa al voltant de la taula. El sopar, consisteix en un plat d’enciam, ous dus, porros, farinetes i mongetes amb cansalada.
Al finalitzar aquest àpat, tinc la ventrum (panxa) plena i em preparo per anar a dormir. Tinc ganes de que arribi demà, he quedat amb el Tiberi per fer un altre sortida, passejarem amb el float (carrossa) del pare per la via (carretera) Augusta. Se m’estan tencant els ulls. Bona Nit.
Juliana Valencia Nisa i Dorota Bimek
GES. M. CFA Teresa Mañé.
