Urbanisme: Barcino i Tarraco.

Obres públiques: Fòrum Provincial.

Cap a l'any 73 dC, en època de l'emperador Vespasià, es va construir el Fòrum Provincial a la part alta de la ciutat. Tenia la funció de dirigir la província des del punt de vista polític i econòmic. L'òrgan rector de la nova xarxa administrativa va ser el Consilium Provinciae Hispaniae Citerioris (Consell Provincial) del qual el governador formava part activa.

El lloc escollit per establir les dependències governamentals va ser la part més alta de la ciutat, un espai de propietat estatal des d'època fundacional amb una extensió total que es devia acostar a les 7,5 hectàrees.

El Fòrum Provincial s'articulava en dues terrasses aprofitant el desnivell del terreny. A la terrassa superior es va situar el recinte de culte imperial i sota, la plaça de representació. En una tercera terrassa s'hi devia trobar el circ que, construït uns anys més tard, va completar el conjunt monumental.

La plaça de representació era l'edifici des d'on es gestionava tota la província. S'hi trobaven espais tan importants com el tabulari (arxiu de l'Estat) o l'arca (caixa de l'Estat). Per facilitar l'accés als diversos sectors de l'edifici es van habilitar una sèrie de torres laterals que van servir de caixes d'escala.

El complex provincial s'articulava d'una forma unitària a través d'un eix de simetria que, en sentit nord-oest / sud-est, enllaçava el temple de culte imperial, a la part més alta, amb el pulvinar del circ mitjançant una via processional que creuava longitudinalment la terrassa intermèdia. A banda i banda d'aquesta via es distribuïen tota una sèrie d'estàtues de les quals només es conserven els pedestals. L'estudi epigràfic ens mostra com la majoria d'aquestes estàtues es van dedicar als flamines imperials (sacerdots encarregats del culte imperial) després d'abandonar el càrrec anual.

El Fòrum Provincial va deixar de funcionar estructuralment a principis del segle V. A partir d'aquest moment, l'àrea administrativa va quedar reduïda a uns espais molt menors que són, ara com ara, desconeguts. Pel que fa a l'arquitectura, la major part dels edificis altimperials van entrar en un procés continuat de desmantellament de murs i materials que van ser reutilitzats en la construcció dels edificis civils i religiosos de la Tàrraco tardoromana i medieval.

ACTA URBIS

Notícies. 21 d’Agost de l’Any XLI del govern de l’Emperador Cèsar August (21/08/0014)

Avui a la novella i pròspera colònia imperial IULIA AUGUSTA FAVENTIA PATERNA BARCINO s’ha reunit al voltant del Temple d’August una comitiva presidida pel sacerdot imperial (servir augustal), seguit dels màxims dirigents de l’exèrcit i de la cúria municipal (ordo decuriorum), així com d’un reguitzell de regidors (aediles) per tal de rendir tribut a l’Etern Emperador Cèsar August, traspassat abans d’ahir a la ciutat de Nola a l’edat de LXXV anys. Reconegut a tot l’Imperi com el més alt dirigient que mai hagi tingut Roma, serà recordat aquí a Barcino per ser l’il·lustre fundador de la nostra urbs fa tot just XXIV anys quan el seu exèrcit va escollir el punt elevat del Mont Tàber, sobre una península boscosa que s’estenia entre el turó de Bàrkeno, assentament d’íbers laietans, i la veïna Baetulo, fundada ex novo LXX anys abans.

La cerimònia s’ha celebrat a tots els principals assentaments de la Hispania Citerior Tarraconensis. La de Barcino, tot i que petita en comparació amb la de Tarraco, ha estat ben digna. La comitiva ha passat primer pel Fòrum arribant des del Decumanus Maximus i des d’allà s’ha dirigit al Temple d’August, pare de la ciutat, on han pujat les escales del podi seguint l’ordre escrupulós que marca el rang fins la cella, on s’ha fet una cerimònia molt solemne davant la venerada imatge d’August. Al tornar, la comitiva ha tingut un petit entrebanc a la sortida del temple, quan en un dels carrers adjacents a la muralla, s’ha topat amb un grup d’individus, probablement íbers llatinitzats, que demanava el retorn a Roma d’Ovidi, que com sabeu fou exiliat als confins orientals de l’Imperi per August fa més de XV anys degut a la suposada mala influència dels seus escrits llibertins sobre la filla d’August Júlia. Tot i així la legió de seguida ha detingut els manifestants i els ha apartat del camí dels curials. 

L’Emperador Cèsar August, segons les notícies arribades per mar des de la capital, ha expirat per causes naturals després de tornar cansat de la ciutat de Beventum, en un viatge pel sud de la Magna Grècia que feia acompanyat del seu fill Tiberi Claudi Neró, molt reconegut aquí per les seves gestes militars com a tribunus militum a les guerres càntabres del nord-oest de la península. Ara la nostra colònia i l’Imperi sencer resta a l’espectativa dels esdeveniments polítics que vindran, que són de gran trascendència.

Es diu que a Roma, Germànic, nebot de Tiberi, ha fet davant del senat un parlament continuista que ha agradat molt, i que Tiberi, en canvi, s’ha encarat amb alguns senadors davant la possibilitat de tornar a restaurar la República. A més, durant el funeral, hi ha hagut un gran enrenou davant del rebuig total de Tiberi als habituals gestos d’adulació d’alguns cònsols, que ell ha considerat artificiosos i mancats de sentit, i ha demanat un tracte just i mesurat tant sobre la figura de Cèsar August com sobre la seva propia persona. Això ha obert un debat polèmic sobre el mandat de l’Emperador traspassat amb alabances i retrets per igual, la qual cosa ha acabat enfrontant el senat amb Tiberi, degut al nou estil de fer política d’aquest. Tot i així la seva mare Livia, esposa d’August, recolza en tot al gran Tiberi, així que probablement aviat serà proclamat nou Emperador.

Tiberi, de LX anys, i a qui Cèsar August va nomenar fill adoptiu tot just fa X anys, després del seu retir per VII anys de la política romana a l’illa de Rodes, fou honorat l’any passat per August amb la prolongació de la seva potestat tribunícia per una década més, de tal manera que hereda l’obra del seu pare i també el seu tron. El fet que Tiberi Claudi Neró conegui bé la Hispània pot fer que la nostra urbs se’n beneficii. A més Tiberi és aquí molt apreciat per les tropes que omplen el nostre municipi, degut a la seva actitud humil i propera, que fa que després de cada campanya begui amb ells consagrant-se a Bacus, un fet que li ha donat el sobrenom de Biberius Claudius Nero. Esperem que el nou regnat sigui doncs tant pròsper per la ciutat com ho va ser el del gran Cèsar August, al qual venerarem per sempre per haver estat el pare de la nostra Barcino.

Roger, Prefecte del pretori.