Mapa

dimarts, 19 de gener del 2016


Cultura:
BARCINO

El meu nom és Cloe espero que us agradi la visita pel nostre museu, i vaig a ser la guia per informar-vos sobre la construcció de la meravellosa ciutat de Bàrcino o Barcelona.

La ciutat  durant els  segles XIII i XIV son construccions que sempre han deixat rastre en la trama urbana de la ciutat bella de les quals s’han trobat en diferents punts de restes arqueològics. ¡Avui és un dia meravellós per aprendre una mica d’això no creieu?!
Val, anem!. Barcelona, com moltes altres ciutats d’Europa i tot el món, té una trajectòria històrica en la que apareix, durant segles i amb continuïtat, una realitat arquitectònica i fou fundada a finals de segle I aC quan el emperador August decideix establir varies colònies a Hispania, entre elles Bàrcino o actualment Barcelona. Ja des d' aquest primer moment la ciutat tenia muralles. A finals del segle IV, s’aixequen unes noves,per esclaus que realitzaven el seu treball. Tenien tanta integritat tant en altura com en molt bona part del seu circuit original. El moviment d'aquest excepcional estat es tot integritat en arquitectura d’èpoques posteriors.

Gràcies per la vostra visita i espero que us hagi agradat aquest tour per la màgica Barcino al museu d’història  de Barcelona.

Liseth galindo clavijo Ges 1vespre. Cfa Teresa Mañé.


Rituals Funeraris:
DARRÓ   segle V
                                                       

Hola, sóc la Cornelia:


Fa uns mesos vam a anar a Darró, és un poblat en el que hi viu poca gent, està situat al costat del mar, molt a prop de Bàrcino (on vivim la meva família i jo), es conegut com a Cossetania. Darró està relacionat amb una de les necròpolis mes importants de la Tarraconense (Catalunya).

                                                           
Hem asistit al funeral del cap del meu marit,Marcus lucano,tenia una estreta relació amistosa amb ell. Ja l´havien rentat ungit amb les substàncies aromàtiques.La seva familia,l´hi havia donat l´últim petó i tancat els ulls.Quan vam arribar ja era a l'atri de la domus,amb moltíssims rams i corones de flors,nosoltres per cortesia, també hem portat una corona de flors preciosa,l'hi havien obsequiat els seus amics i parents,eran unes trescentes persones al velatori.

Jo la veritat em vaig emocionar molt.A l'hora de la conclamatió per assegurar-nos que era mort,com de costum el vam cridar tres vegades.Després tothom qui volia l´hi posava una moneda per pagar a Caront(el barque de l 'Hades),per tal de guiar la seva ombra,i no tingui que vagar per 100 anys.

Tot això perquè el sr.Marcus Lucano ve d'una família rica. nit després del velatori vam marxar tots en prosessó des del domicili fins la necròpolis.Entre les planyideres com es lògic hi havia la seva dona,la senyora Julia Calsaris i els seus familiars propers.Els musics, això no és res més que per presumir una mica de la seva comoditat econòmica.

El senyor Marcus va ser enterrat en el Tagualé,amb el seu aixovar,totes les seves armes,ofrenes,ungüentaris,els vasos amb aliments,estatuetes. Com que ha pasat de la vida terrenal a una millor vida,hi ha que celebrar-ho i plorar-ho. Ell ja està a la tomba. Ara només queden les ceremònies de 9 dies,el banquet on també participarà el mort,se li oferirà menjar i beguda,i com és costum la seva dona Julia Calsaris i el seu fill Marcus Antonio portaran el dol per una llarga temporada...............................

                                       
     Sara Maldonado GES 1Matí. CFA Teresa Mañé.


Societat: Esclaus



Primer de tot, em presento, soc un esclau de nom Lucius. Soc propietat d'un cònsul romà destinat a Hispania. Va ser un viatge llarg a peu al costat del carro del meu amo, esperant a que em demanés alguna cosa per que no sigui tot tan monoton. I que ni se'm passi pel cap intentar escapar, l'últim que ho va intentar va acabar amb una fletxa a l'esquena i abandonat a la seva sort. Hem arribat a un campament a prop d'un lloc anomenat Barcino. Està tot ple de tropes i tendes amb l'emblema de l'Imperi romà. Tot això es desconegut per mi i no tinc ningú amb qui parlar-ho. Per això aniré escrivint aquest diari, explicant les meves situacions. I espero per res que el meu amo no el trobi. 


Sergio Velarde, Ges 1 Vespre. Cfa Teresa Mañé.

dissabte, 16 de gener del 2016

    Obres públiques:   Les caldiarium de Montbui


Estic a l’any 54 d.c a les caldiarium de Montbui .Nomes tenim el privilegi els romans purs ,els esclaus no poden accedir ni els estranger,les caldiarium son un lloc de relaxació i relació,nosaltres els romans som bastant bruts no rentem molt la roba i ens banyem cada nou dies. Jo Narcissus he anat per tot l’imperi romà banyant-me en totes les caldiarium i la que mes m’ha agradat es la de caldes de Montbui, el que mes m’agrada d’aquesta caldiarium es la temperatura que es Superior a uns 76 graus centígrads i el seu tamany es de dotze metres. Aquestes caldiarium estan situades a trenta kilòmetres de Barcino .Quan em vaig fer conseller de l’emperador no sabia que m’enviarien a fer aquesta tasca de anar per tot l’imperi i decidir quina era la millor caldiarium de tot l’imperi roma, al principi no em va agradar aquesta tasca però desprès li vaig agafar el punt i em va començar agradar .I lo mes important que anava el més net de tot l’imperi,la que va guanyar el premi a la millor caldiarium va ser la de caldes de Montbui.


Narcis Matute. Ges 1 vespre. Cfa Teresa Mañé.

divendres, 15 de gener del 2016

Política: Arracona, Hispania.(Sabadell)
Segles III Ac.
Ens han arribat notícies de Roma que els Decemvirs  han arribat al final de la seva magistratura. Durant els dos primers anys han manat segons les 12 taules, les primeres lleis escrites a Roma i que el poble plebeu les accepti. Però l'últim any els Decemvirs han governat amb tirania i injustícia a mans d'Api Claudi, un mandatari capritxós i cruel. Segons expliquen, Api Claudi,  es va encapritxar d'una esclava anomenada Virgínia . El pare de la jove, davant la deshonra feta a la seva filla, va preferir clavar-li un punyal
 Els plebeus es van revelar  davant la injustícia provocant la caiguda dels Decemvirs, el suïcidi d'Api Claudi i la tornada del Règim consular.


La petita població Arracona, feliç per aquesta notícia, va celebrar-ho amb espectacles de gladiadors, desfilades i tota classe de festes.

Isabel Bravo Ges 1 vespre Teresa Mañe CFA

dijous, 14 de gener del 2016

Obres públiques: Notícia important!




Per ordre del grandíssim i honorable Cèsar August es fa saber:

Que després de l'acord amb el senat durant l'any 19 de l'emperador August  a la ciutat imperial Tarraconense es realitzaran les obres del temple d'August a la ciutat de Barcino que estaven parades.
Sota la supervisió del governador Gaius Artorius Aculeo. Aquest posa el projecte en mans del promotor Luci Lucini Sura que realitzarà l'obra amb pedres exclusives extretes de la pedrera de n'Elies.
Les obres seran administrades pel cavall rom de la zona i controlades per la Legió VII Gemina a les ordres del General Apprius Gratus Cornutus.
Perque no torni a succeir cap cas de corrupció, com l'ocorregut a l'anterior gestió de l'obra, s'ha pres com a mesuraque davant de l'obra quedin exposats els cossos decapitats dels anteriors gestors, el llegat de la zona Piolius Cominius Burco, la seva dona, fills i esclaus.
Es fa saber també que s'han trobat indicis de corrupció en l'obra del pont de la Calada de Papers August amb l'ordre per part del Cèsar de l'aniquilació de tots els poblats de la zona com a mesura cautelar.
El gran Cèsar Octavi August que té molts projectes en marxa per la zona Tarraconense, a la qual Barcino pertany, perseguini castigar a tots aquells que pensin enriquir-se amb Roma.

Jordi Cañadas Ges 1 Matí. Cfa Teresa Mañé.

divendres, 8 de gener del 2016

Comerç: MERCAT SETMANAL DE SEMPRONIANA


Semproniana (Granollers)

Avui  un dijous d’hivern del segle I D.C,a Semproniana es fa el mercat  setmanal de productes artesenals i aviram viu.Un dels productes més representatius de la comarca és la mongeta del ganxet de Llerona,es el poble veí a tocar Semproniana.L'animal que es mes venut al mercat,es l'ànec mut i la gallina Semproniana, molt apreciada per el seu gust exquisit i de gran qualitat.Semproniana es un punt de parada obligada per els Romans,en el seu camí per la Peninsula en dirección a Barcelona o a qualsevol altre destinació dirección sud.També anomenada la Via Augusta Romana, provinent de Roma o de frança.En aquest mercat també podem trobari esclaus de tot tipus, races i fisics diferents, per poguer triar per el que el volguin els nous potencials compradors. Al ser una parada importan per els Romans, el mercat ofereix tota mena de productes de la terra i alguns també de llocs llunyans.Semproniana és el mercat més important de la Catalunya Interior i per aixó esdeve un centre neuralgic de compra venda.

Xavi Valls. Ges 1 vespre. CFA Teresa Mañé.

Necrològiques: ACTA DIURNA POPULI DARRONI (DARRÓ) Vilanova i la Geltrú.

Segle I.  Notícia d'últim hora, a la petita i tranquil·la vil·la de Darró troben mort a Tiberio Sertorius prop dels antics forns dels ibers. Tiberio Sertorius, el Bibulus,  fou un patrici de 38 anys d'una noble i respectable família que va vindre a viure no feia gaire des de la ciutat de Tarraco. L'esdevenint ha estat especialment tràgic ja que Sertorius acabava de contreure les seves segones nuptiae - enviudí als 30 anys-  amb la jove patrícia Sexta Didius el pare de la qual es conegut per tenir el monopoli de totes les terrisseries de Darró. Diuen que el mateix dia de la seva mort, Sertorius va ésser vist després de la meridiatio per un dels seus esclaus, Lentulus, prop de les sitges dels afores de la vil·la així com per Decimus Loterius, el qual assegura haver-lo vist parlar tranquil·lament amb el seu llibert Gaius Marcius, sobre el qual recauen totes les sospites pel presumpte interès que tindria respecte la ara vidua Sexta Didius. Malgrat tot, no tenim més que suposicions, la domus dels Didius així com la del Sertorius són obertes perquè els amics puguin anar a donar el seu cònsol. Avui, Darró plora per la pobre jove que ha canviat  d'un dia per l'altre la blanca túnica i el groc vel per unes de tan negres com els fets que acabem d'explicar.

R. Abadius . Ges 1 vespre. Cfa Teresa Mañé.

dimarts, 5 de gener del 2016

Necrològiques: MORT A LA MURALLA
La mort inesperada del vigilant de la muralla causa un gran revolt en la població.


La muralla romana de Barcelona construïda a finals del S. III i començament del S. IV,. La petita ciutat s’ha transformat en una autentica fortalesa, anomenada la “ciutat coronada”. Aquesta muralla fou tan útil que defensà la ciutat des de fa més de 600 anys, probablement aquest és un dels motius pel qual Barcelona es la capital de Catalunya.
El vigilant de la muralla, un pastor d’un poble dels voltants de




Barcelona, anomenat La Geltrú. Cada dia el vigilant anava des del seu poble fins la capital a peu, treballant de nit. L'home va desaparèixer, de un dia per l’altre sense deixar cap rastre. Desaparegut durant tres dies, finalment va ser trobat mort a l’interior de la muralla. Es desconeixen els motius i les causes de la mort. Des d’aquest instant la muralla queda sense vigilància temporal en els períodes nocturns.

Samira Errougui. Ges 1 Vespre. CFA Teresa Mañé.

Obres Públiques:  El puente romano (Pont del diable) Martorell


De origen romano, formaba parte de la via augusta, siendo construido alrededor rededor del año 10 a.c. Para ser transitado por carros de bueyes.
“El puente del diable” ha sufrido diversas modificaciones, siendo las mas importantes resconstrucciones a la estructura gótica.
En su construccion se emplearon materiales rojos de buntsandstein y arenisca. El puente del diablo vivió la batalla entre musulmanes y francos en el año 792 antes de la ausencia del rey Lluís el Pietos, antes de ir a Italia.
Posteriormente se reconstruyo como puente gotico con un solo arco.
El puente fue destruido por el rio que se llevo la pila central, estando documentada una reconstruccion en el año 1143.
Hasta el siglo XIV fue el unicó puente del valle bajo del Llobregat.

Antonio Hernández. 
Ges 1 Vespre CFA Teresa Mañé.
Esports: 
Año 80 d.c.




A dia de nuestro Emperador Tito comunico la inauguración de los  juegos de Roma que duraran 100 dias  en el gran anfiteatro flavio donde los  LANISTAS presentaran sus mejores luchadores.
Kaeso tu como lo ves?
Pues mira Quintus yo lo veo genial,  el Emperador Tito nos dará unos grandes juegos y yo daría cualquier cosa por ir.
Se que han comenzado  los combates en los circos de provincia  de  Darró, Arraona y Egara. En pequeñas arenas, de Hispania a Roma.
Kaseo, yo he estado  en el combate de esta mañana aquí en Darró donde  tenemos una esplendida villa al lado del Mediterráneo y los combates son muy sagrientos .
En el  combate vi a un Murmillo  y un Hoplomachus,  en dos palabras increíble.
El Murmillo llevaba un casco de bordes amplios con una alta cresta, esta era genial y llevaba una gladius, no la típica espada corta y el Hoplomachus llevaba un casco con visera, coraza y ocreas. Sabias qué por un combate en las arenas un gladiator se puede llevar el sueldo de un año de un legionario?
Mira Quintus yo vengo de Roma y para mi las carreras de cuadrigas son mejores pero no discutiré lo sangrientos que son los gladiator y que sepas que en Roma está la Ludus magnus la escuela de gladiadores, eso si que es grande.
Que envidia me das Kaseo pero aquí en Darró se vive muy bien y Tarraco esta cada vez más grande y la expansión romana en Hispania es imparable.
Pero Quintus los combates son muy violentos!!
Si Kaseo, pero el que no les guste que no vaya para mi los juego son un gran sitio donde reunirme y pasármelo bien y si no quiero ver sangre me voy al foro.

Javier Caro Grajera. GES 1 Vespre. CFA Teresa Mañé.

Cultura: La fundació de Barcino

Els orígens de la ciutat de Barcino són més aviat confusos. Abans de la conquista Romana, s'ha pogut determinar l'existència del Neolític, pobles Ibers inclús un petit establiment grec. Es desconeix la localització d'aquest establiment. Més tard, durant la segona guerra púnica Cartago ocupa el territori i per a molts, aquesta data confirma la fundació de la ciutat.
Segons el poeta llatí Rufus Festus Aviano, cap a la a.C. Al segle IV la zona tenia dos poblats ibèrics: un en el monticle de Taber, el nom del qual és desconegut, perquè els historiadors han anomenat de maneres diferents - Barcilo, Barcinom o Barkeno - i que podria ser l'origen del terme Barcelona; i un altre al Puig de l'actual Montjuïc, anomenat Laye, ocupat pels ibers laietans.
Els romans van arribar a l'actual territori català en el 218 aC, quan l'exèrcit era comandat per Cneu Corneli Escipió, que actuava com a llegat del seu germà Publi i van desembarcar a Empúries amb l'única finalitat de convertir-la en la base de suport militar en la llarga lluita que Roma tenia amb els cartaginesos pel domini del Mediterrani.
Una cosa semblant passa entre el 218 aC fins al segle i aC, durant el període romà. Tanmateix, malgrat la confusió de les fonts, és l'entrada de l' Imperi romà a la península Ibèrica ha estat capaç de notar per contrarestar el poder als cartaginesos. Començà, per tant, un procés de conquesta que durarà fins al 19 aC, un any en que César Augusto obté el control de la península. En el temps d'August la població va ser abandonant el Fort i ocupar Mont Taber.

Durant el regnat d'aquest (27 aC-14 DC) consolida el domini de l'Imperi i donat nom a la ciutat: Barcino o Colonia Iulia Augusta Favetia Paterna Barcino. El paper estratègic que juga, punt d'arribada nord i mediterrània, concedit per la ciutat comerç actiu molt primerenca i desenvolupament econòmic.
Amb l'arribada de Cèsar August i l'atribució d'un nom, Barcino pren una forma urbana amb l'existència del Cardus Maximus i el Decumanus Maximus, així com un fòrum.Tot era amb parets i protegit.
En els anys de trànsit entre el segle III i II aC, el procés colonitzador va anar avançant per una gran àmplia zona del territori. En aquell mateix temps, els romans mantenien contacte directe amb les civilitzacions d'Ibers de la zona i van convertir les seves poblacions en centres de control romà, i inclús les potenciaren.
Barcino va ser una d'aquestes ciutats, entre l'any 15 i 13 aC, en època de l'emperador August, on els romans van aixecar en el Mons Taber un temple de 12 metres d'alçada.
Barcino era una ciutat petita comparada amb altres ciutats de la península: el clos emmurallat delimitava unes 10 hectàrees.
El govern de la ciutat seguia les formes que l'imperi i la província atorgava a les colònies de la mateixa època, un poder bastant autònom. El municipi tenia jurisdicció sobre la ciutat en si, i l'àrea rural que l'envoltava. Les classes socials, tan arrelades en l'antiga Roma, es podien dividir entre ciutadans, els nascuts a la ciutat o que n'havien obtingut la ciutadania; domiciliats sense ciutadania, residents transitoris i esclaus sense drets.
Només a partir de l'any 212, després de l'aprovació del constitutiu Antoniana de Caracal·la, els domiciliats i la resta d'homes lliures de les províncies podien exercir drets de ciutadania.
La cúria municipal, era una assemblea que tractava tots els aspectes de poder de la ciutat (polítics, administratius, judicials). Dos representants presidien la cúria per un any, i disposaven de poder civil, criminal i fins militar. Els plebeus vigilaven els carrers i institucions públiques. Altres funcionaris, elegibles cada cinc anys, s'encarregaven del cens, patrimonis, finances i cultes ordinaris o imperials, entre altres activitats.
Quant als edificis, a Barcino hi havia per una part els habitatges, que en la seva gran majoria eren domus i per l'altra banda els edificis d'ús públic. No es van construir amfiteatres ni circs, la colònia de població reduïda, ja que era una ciutat de mida molt reduïda, i la vida quotidiana era bastant limitada.

En qualsevol cas, Barcino gaudia d'una economia força elevada, ja que mantenia molt terreny de cultiu i era una zona portuària on es feia molt comerç de vins, cereals, marisc i peix.
Ni hi havien dos aqüeductes els quals subministraven l'aigua a tota la ciutat.
Al segle III la Colònia de Barcino va ser destruït per les ordes de Franco-alemany. Reconstruït després que va ser fortificat amb una gran muralla que abasta més de 100.000 metres quadrats, una dimensió que dóna idea de la importància que tenia ja, en aquell moment, la ciutat.
Com passa amb qualsevol enigma sense resoldre, també s'han creat les llegendes que parlen sobre l'origen de Barcelona. Més concretament, dues llegendes.
-Una d'elles ens parla sobre Hèrcules i l'atribució que es fa sobre la fundació de la ciutat.
En aquesta versió, Hèrcules, s'uneix als argonautes liderats per Jasó a la recerca del vellocino d'or, creuant el Mediterrani mitjançant nou vaixells. Una tempesta dispersa la flota de la costa catalana, encara que aconsegueixen reagrupar tots excepte un vaixell Jasó la recerca del vaixell novena responsable d'Hèrcules. Va trobar les restes de Labarca compta Nona (novè) amb un suau turó (Montjuïc). Li agradava la tripulació tant on amb l'ajuda d'Hèrcules i Hermes va fundar una ciutat amb el nom de Barca Nona, Barcanona.
Algunes curiositats de Barcino:
Hi havia també els Lupanars, els prostíbuls. En aquella època les prostitutes no eren pas mal vistes, i com no hi havia catàlegs ni de "postures" ni preus, a la paret hi havia frescos o pintures amb diferents "activitats", i el client, mentre esperava que hi hagués habitació lliure, es podia mirar les pintures i així decidir quin servei volia gaudir.

Álvaro Castro Ges 1matí CFA Teresa Mañé