Cultura: La fundació de Barcino
Els orígens de la ciutat de Barcino són més aviat confusos. Abans de la conquista Romana, s'ha pogut determinar l'existència del Neolític, pobles Ibers inclús un petit establiment grec. Es desconeix la localització d'aquest establiment. Més tard, durant la segona guerra púnica Cartago ocupa el territori i per a molts, aquesta data confirma la fundació de la ciutat.
Segons el poeta llatí Rufus Festus Aviano, cap a la a.C. Al segle IV la zona tenia dos poblats ibèrics: un en el monticle de Taber, el nom del qual és desconegut, perquè els historiadors han anomenat de maneres diferents - Barcilo, Barcinom o Barkeno - i que podria ser l'origen del terme Barcelona; i un altre al Puig de l'actual Montjuïc, anomenat Laye, ocupat pels ibers laietans.
Els romans van arribar a l'actual territori català en el 218 aC, quan l'exèrcit era comandat per Cneu Corneli Escipió, que actuava com a llegat del seu germà Publi i van desembarcar a Empúries amb l'única finalitat de convertir-la en la base de suport militar en la llarga lluita que Roma tenia amb els cartaginesos pel domini del Mediterrani.
Una cosa semblant passa entre el 218 aC fins al segle i aC, durant el període romà. Tanmateix, malgrat la confusió de les fonts, és l'entrada de l' Imperi romà a la península Ibèrica ha estat capaç de notar per contrarestar el poder als cartaginesos. Començà, per tant, un procés de conquesta que durarà fins al 19 aC, un any en que César Augusto obté el control de la península. En el temps d'August la població va ser abandonant el Fort i ocupar Mont Taber.
Durant el regnat d'aquest (27 aC-14 DC) consolida el domini de l'Imperi i donat nom a la ciutat: Barcino o Colonia Iulia Augusta Favetia Paterna Barcino. El paper estratègic que juga, punt d'arribada nord i mediterrània, concedit per la ciutat comerç actiu molt primerenca i desenvolupament econòmic.
Amb l'arribada de Cèsar August i l'atribució d'un nom, Barcino pren una forma urbana amb l'existència del Cardus Maximus i el Decumanus Maximus, així com un fòrum.Tot era amb parets i protegit.
En els anys de trànsit entre el segle III i II aC, el procés colonitzador va anar avançant per una gran àmplia zona del territori. En aquell mateix temps, els romans mantenien contacte directe amb les civilitzacions d'Ibers de la zona i van convertir les seves poblacions en centres de control romà, i inclús les potenciaren.
Barcino va ser una d'aquestes ciutats, entre l'any 15 i 13 aC, en època de l'emperador August, on els romans van aixecar en el Mons Taber un temple de 12 metres d'alçada.
Barcino era una ciutat petita comparada amb altres ciutats de la península: el clos emmurallat delimitava unes 10 hectàrees.
El govern de la ciutat seguia les formes que l'imperi i la província atorgava a les colònies de la mateixa època, un poder bastant autònom. El municipi tenia jurisdicció sobre la ciutat en si, i l'àrea rural que l'envoltava. Les classes socials, tan arrelades en l'antiga Roma, es podien dividir entre ciutadans, els nascuts a la ciutat o que n'havien obtingut la ciutadania; domiciliats sense ciutadania, residents transitoris i esclaus sense drets.
Només a partir de l'any 212, després de l'aprovació del constitutiu Antoniana de Caracal·la, els domiciliats i la resta d'homes lliures de les províncies podien exercir drets de ciutadania.
La cúria municipal, era una assemblea que tractava tots els aspectes de poder de la ciutat (polítics, administratius, judicials). Dos representants presidien la cúria per un any, i disposaven de poder civil, criminal i fins militar. Els plebeus vigilaven els carrers i institucions públiques. Altres funcionaris, elegibles cada cinc anys, s'encarregaven del cens, patrimonis, finances i cultes ordinaris o imperials, entre altres activitats.
Quant als edificis, a Barcino hi havia per una part els habitatges, que en la seva gran majoria eren domus i per l'altra banda els edificis d'ús públic. No es van construir amfiteatres ni circs, la colònia de població reduïda, ja que era una ciutat de mida molt reduïda, i la vida quotidiana era bastant limitada.
En qualsevol cas, Barcino gaudia d'una economia força elevada, ja que mantenia molt terreny de cultiu i era una zona portuària on es feia molt comerç de vins, cereals, marisc i peix.
Ni hi havien dos aqüeductes els quals subministraven l'aigua a tota la ciutat.
Al segle III la Colònia de Barcino va ser destruït per les ordes de Franco-alemany. Reconstruït després que va ser fortificat amb una gran muralla que abasta més de 100.000 metres quadrats, una dimensió que dóna idea de la importància que tenia ja, en aquell moment, la ciutat.
Com passa amb qualsevol enigma sense resoldre, també s'han creat les llegendes que parlen sobre l'origen de Barcelona. Més concretament, dues llegendes.
-Una d'elles ens parla sobre Hèrcules i l'atribució que es fa sobre la fundació de la ciutat.
En aquesta versió, Hèrcules, s'uneix als argonautes liderats per Jasó a la recerca del vellocino d'or, creuant el Mediterrani mitjançant nou vaixells. Una tempesta dispersa la flota de la costa catalana, encara que aconsegueixen reagrupar tots excepte un vaixell Jasó la recerca del vaixell novena responsable d'Hèrcules. Va trobar les restes de Labarca compta Nona (novè) amb un suau turó (Montjuïc). Li agradava la tripulació tant on amb l'ajuda d'Hèrcules i Hermes va fundar una ciutat amb el nom de Barca Nona, Barcanona.
Algunes curiositats de Barcino:
Hi havia també els Lupanars, els prostíbuls. En aquella època les prostitutes no eren pas mal vistes, i com no hi havia catàlegs ni de "postures" ni preus, a la paret hi havia frescos o pintures amb diferents "activitats", i el client, mentre esperava que hi hagués habitació lliure, es podia mirar les pintures i així decidir quin servei volia gaudir.
Álvaro Castro Ges 1matí CFA Teresa Mañé
